Hem intentat fer una sessió de comèdia i ens ha sortit regular. Un pèl apocalíptica. Què hi farem?

Zia Anger (EUA, 2015)

My last film

Un díptic sobre dues actrius.

Nicolás Prividera (Argentina, 2019)

Yo maté a Antoine Doinel

Un cinèfil fa la seva autobiografia relacionant els problemes de maduresa del cinema contemporani amb el personatge d’Antoine Doinel. Quan s’assabenta que l’actor arriba de visita a la seva ciutat, prendrà una dràstica determinació.

Chema García Ibarra (Espanya, 2013)

Misterio

Diuen que si acostes l’orella al seu clatell sents parlar la Verge.

Alberto Vázquez (Espanya, 2016)

Decorado

El món és un escenari meravellós, però té un repartiment deplorable.

Velasco Broca, Canódromo Abandonado (Espanya, 2017)

Dioses Autonómicos (Cap. I, II, V)

En una catedral submergida, un capellà malhumorat explica veritats esotèriques a un escolà: d’on vénen el cosmos i les comunitats autònomes, què és l’amor o on van els déus quan deixem de creure en ells.

Marc Ferrer (Catalunya, 2020)

¿Qué sabemos del asesino?

Una reinterpretació lliure de La semana del asesino d’Eloy de la Iglesia. El curtmetratge explica la història de la Charo, cambrera a un restaurant, que patirà un atracament als voltants de la Sagrada Família amb unes conseqüències fatals.

X